Després d’un llarg recorregut d’impuls La Raval ha inaugurat el seu projecte d’habitatge cooperatiu a Manresa. El projecte va néixer el 2017 amb l’objectiu de crear un espai intergeneracional de suport mutu al Barri Vell de Manresa, amb la voluntat de sumar a la seva revitalització urbana. El 14 d’abril ha estat el dia escollit per la cooperativa per celebrar el final de les obres, una fita molt important i molt emotiva per totes les persones involucrades en aquest projecte que han estat acompanyades per més de 200 persones que s’han apropat a donar suport. El dia ha començat amb els parlaments de tres representats de la cooperativa d’habitatge (una sòcia adulta, una sòcia sènior i una sòcia adolescent). A continuació, ha sigut el torn de les entitats tècniques que han participat en el projecte, La Dinamo, Lacol i els serveis financers de Coop57 que han destacat que van apostar des de el principi pel projecte pel seu caràcter d’autogestió, creació d’una comunitat forta i arrelament al territori.
Per últim, han parlat les representants de les institucions, l’alcalde de Manresa Marc Aloy, Marina Berasategui secretaria de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i Juli Silvestre director general d’Economia Social i Solidària. La constructora 360 ha lliurat les claus a la cooperativa, i s’han iniciat els torns de visites guiades a l’edifici de La Raval perquè ningú es quedés sense visitar el projecte. Manrússia Van del Pal ha ofert una actuació bastonera i també s’ha iniciat un procés participatiu per triar el nom del nou passatge. La festa ha finalitzat amb un vermut i dinar comunitari i popular. Cooperativa d’habitatge intergeneracional La Raval neix el 2017 amb l’objectiu de proveir a les seves sòcies d’un habitatge digne i assequible a través de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús, contribuint al creixement del sector de l’habitatge cooperatiu. Des de l’inici, la cooperativa va apostar per construir una comunitat centrada en les persones, teixint alternatives que s’allunyessin de l’individualisme i l’aïllament social a través d’una composició heterogènia del grup i un model de vida de suport mutu i intercanvi entre generacions. El sòl va ser cedit per l’Ajuntament de Manresa a partir d’un concurs públic el 2019 que va atorgar el dret de superfície a la cooperativa durant 75 anys.
El model d’habitatge cooperatiu té un gran interès públic, ja que contribueix a ampliar el parc públic d’un municipi, afavoreix l’apoderament i l’organització comunitària, promou l’enfortiment de xarxes de solidaritat i suport mutu i impulsa l'economia social i solidària al territori. Una de les característiques clau de La Raval és que és un projecte que a més de construir habitatge assequible i sense ànim de lucre, també contribuirà a rehabitar el Barri Vell al centre de Manresa, mitjançant la construcció d’un projecte obert al barri i a les veïnes i treballant amb entitats del territori. La cooperativa està acompanyada tècnicament per La Dinamo Fundació com a gestora del projecte, els arquitectes de la cooperativa Lacol, La Ciutat Invisible en l’àrea jurídica i econòmica i Arrevolt en l’execució de l’obra. L’edifici ha estat dissenyat de forma participada per les sòcies de La Raval i compta amb 18 habitatges d’una a tres habitacions i tot un seguit d’espais comunitaris des de la planta baixa fins a la coberta amb més de 170 m² entre cuina-menjador, sala polivalent, bugaderia i sala d’usos múltiples, que han de permetre una vida més col·lectiva.
L’element clau del projecte és el petit pati central que connecta totes les plantes i esdevé el cor de la cooperativa, a part de funcionar com un gran recuperador de calor passiu. Les mesures bioclimàtiques i les instal·lacions centralitzades de producció d’ACS i clima permeten obtenir un alt confort tèrmic amb el mínim consum energètic. L’edifici es dissenya amb paràmetres bioclimàtics per aconseguir una baixa demanda energètica gràcies a la seva compacitat i gran inèrcia tèrmica per l’hivern i una gran ventilació creuada per l’estiu. S’han construït façanes ceràmiques revestides amb un aïllament continu de suro i calç que elimina tots els ponts tèrmics. Les instal·lacions tèrmiques són totalment centralitzades amb aerotèrmia i terra radiant, amb una gran producció d’energia fotovoltaica.