 |
|
|
|
En la selectivitat, també anomenada proves d’accés a la universitat (PAU), els alumnes han de treure com a mínim quatre punts sobre deu per a aprovar i poder estudiar un grau universitari. El 4, 5 i 6 de juny, la primera convocatòria de les PAU tindrà lloc a les comunitats d’Aragó, Castella - la Manxa, Madrid, Navarra, València i Extremadura. El 5, 6 i 7, serà a les comunitats d’Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, el País Basc, les Illes Canàries i la Rioja. L’11, 12 i 13 es presentaran els estudiants d’Andalusia, les Illes Balears i Múrcia. I finalment, el 12, 13 i 14, els exàmens tindran lloc a Catalunya i Galícia.
Una de les claus per a aprovar la temuda selectivitat?: allunyar el telèfon intel·ligent de la zona d’estudi. A l’Estat espanyol, el 94% dels més grans de 14 anys té un mòbil, i gairebé el 100% fa servir internet, segons dades de l’INE. A més, el 83% dels adolescents reconeix que fa un ús intensiu del mòbil i les xarxes socials, tal com revela l’informe Las TIC y su influencia en la socialización de adolescentes, elaborat per BBVA, Google i la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD).
Aquesta addicció al mòbil, que no és exclusiva dels joves, perjudica els estudiants en l’aprenentatge, sobretot en època d’exàmens, segons els experts. Llavors, s’ha d’apagar? I si només es fa servir com a eina de treball per a consultar la Wikipedia, accedir a la calculadora, aprendre per mitjà de vídeos educatius…?
«El mòbil, quan es tracta d’estudiar, té més riscos que beneficis», aclareix José Ramón Ubieto, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Ubieto adverteix que la majoria dels adolescents es distreu amb els telèfons intel·ligents, fins i tot quan s’«intenten» fer servir exclusivament per a tasques formatives. Una enquesta que el professor de la UOC ha fet a 200 alumnes de secundària i batxillerat de Barcelona, les conclusions de la qual publicarà a la tardor, ha demostrat «sens dubte» la dificultat per a mantenir la concentració quan es fa servir un mòbil, una tauleta o un ordinador.
I encara hi ha més dades que ho ratifiquen: un altre estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Chicago va descobrir que la simple presència del telèfon intel·ligent afecta l’habilitat del cervell per a retenir i processar informació. «Els mòbils són un estímul quotidià en la nostra vida i el cervell els presta atenció conscientment o inconscientment sempre que siguin al nostre abast», aclareix María José Acebes, neuropsicòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de la Salut de la UOC. «Com més va hi ha més evidència científica que demostra els riscos dels dispositius electrònics en el desenvolupament cognitiu dels menors», afegeix.
Un dels experiments d’aquesta investigació va consistir a examinar 250 persones a les quals es va demanar deixar el telèfon en silenci cap per avall sobre l’escriptori, a la butxaca o fora de l’habitació. Les primeres van ser les que van obtenir pitjors resultats i les darreres, els millors. Com més a prop és el mòbil, més mala nota s’obté.
Acebes també aconsella allunyar-se de qualsevol dispositiu electrònic, com ordinadors o videojocs, «ja que el simple fet de poder-hi accedir pot provocar un desviament de l’atenció i menys rendiment en l’estudi».
Objectiu: zero interferències
«Molts estudiants senten que estudiar és cansat i avorrit», completa Amalia Gordóvil, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i doctora en psicologia, «i la primera solució moltes vegades és mirar el mòbil». Un m’agrada en una foto d’Instagram, el xiulet d’entrada d’un WhatsApp, l’avís d’una actualització del youtuber preferit…: la reacció davant de qualsevol notificació «és automàtica», alerta la professora, i adverteix de la importància de fomentar l’«atenció sostinguda» a l’hora de retenir informació, és a dir, la capacitat d’atendre un estímul o activitat durant un període de temps llarg, que és la necessària en estudiar.
Per contra, l’atenció selectiva, la que és capaç d’atendre un estímul o activitat en concret en presència d’altres estímuls distractors, no és tan eficaç per a comprendre i memoritzar continguts. Per això recomana evitar qualsevol interferència abans de posar-se a estudiar. «I això val tant per a les persones que estudien al menjador de casa i han de bregar amb pares i germans que passen per allà com per als qui tenen el mòbil al costat», explica.
Les aplicacions que, al seu torn, en bloquegen d’altres (Facebook, Instagram, WhatsApp...) tampoc no asseguren la concentració al 100%, adverteix Ubieto. Els mòbils presten molts serveis addicionals, però «la concentració dependrà de nosaltres, no d’una màquina», conclou. «Hi ha qui decideix deixar el mòbil a casa i anar a la biblioteca a estudiar i qui opta per aquest tipus d’aplicacions. El que importa és complir el que un es proposa, i, si es bloquegen aplicacions que puguin distreure’ns, mantenir aquesta decisió», completa Gordóvil, que també és psicòloga del centre GRAT.
Un altre tipus d’aplicacions dissenyades específicament per a l’alumne, com les que l’ajuden a planificar el dia, a dividir el temps de treball i a estar concentrat comptabilitzant els temps d’estudi i descans, només seran útils «si l’estudiant compleix de veritat i no es deixa portar per altres distraccions», explica la professora.
Així sí: el mètode dels tres nivells de dificultat
Perquè l’estudi sigui eficaç, el que és millor és que l’alumne s’organitzi i fixi per endavant quan descansarà, moment en què es pot «premiar» amb una estona de mòbil o de qualsevol altra activitat. Establir quinze minuts de descans per cada hora d’estudi afavoreix la concentració i la retenció, i no arriba a saturar l’estudiant. «Però ha de ser el mateix alumne el qui estableixi aquest horari; ell és el director del seu temps. Complir un pla d’estudi li permetrà assegurar-se de tenir descansos, però també li donarà força perquè veurà que avança i va complint els objectius marcats», explica la psicòloga.
A més, Gordóvil recomana dividir els continguts en tres nivells de dificultat. El que és més eficaç éscomençar a estudiar el contingut que té una complicació mitjana, per a continuar després pel més difícil i ja, finalment, el més fàcil. «Comencem escalfant (el contingut de dificultat mitjana), i quan tenim el nivell d’atenció òptima, ens encarem amb la part més complicada. Quan aquesta atenció va decaient, acabem amb el que és més assequible», explica.
Finalment, la professora recorda la importància de seguir una bona higiene del son i l’alimentació, i adverteix als estudiants que no per invertir més hores retindran més bé els coneixements. De fet, és tot al contrari: el somni consolida el que s’ha après i prepara el cervell per a rebre coneixements nous. «Dormir menys i invertir aquestes hores a estudiar no és rendible», conclou. |
