Dimarts 18 de juny de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: DIA DE L’ORGULL   RETINOPATIA DIABÈTICA   FM SANT JOAN DE VILATORRADA  

El retard en l'streaming augmenta un 38% la freqüència cardíaca
La interacció amb els sistemes digitals provoca que els individus tinguin molt poca tolerància a la demora. Una de cada tres llars a Espanya amb accés a la xarxa està subscrita a una plataforma audiovisual de pagament en streaming.
«L'usuari té menys paciència a l'espera, és més ansiós i més intolerant als sobrepreus»

Redacció/UOC  
26/05/2019 12:51
El Bages censura la LGTBIfòbia i commemora el 28 de juny
Sant Domènec acollirà dijous una trobada per reivindicar el dret al refugi
La 4a sessió d’IRIS commemorarà el dia de l’Orgull
L'Avinent Manresa continua a la màxima divisió estatal

Una de cada tres llars espanyoles amb accés a internet està subscrita, com a mínim, a una de les diferents plataformes audiovisuals de pagament en reproducció en línia (streaming), segons indica un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). El negoci de la reproducció en línia ha augmentat en menys d'una dècada en audiències, produccions i serveis; als Estats Units, capdavanters en aquest tipus de plataformes, ja hi ha més de cent serveis diferents de video on demand (VoD). «Entreteniment i tecnologia estan a la mercè d'aquests nous agents i tot això ha contribuït a popularitzar un model de consum audiovisual immediat, assequible i a demanda», afirma Elena Neira, professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i autora –al costat de la professora Judith Clarés, dels mateixos estudis– del llibre La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda (VOD) a la televisión por internet, d'Editorial UOC.
«Aquest tipus de plataformes han imposat dos grans canvis», afirma Elena Neira. «Un: aposten pel consum instantani i sense espera». La retenció dels usuaris se sustenta en l'ús actiu que fan del servei, no per l'anticipació d'una estrena o d'un llançament com fan les grans cadenes clàssiques. «El segon es basa en el canvi de paradigma, passem de pagar per posseir a pagar per accedir. Ja no és necessari tenir la propietat del bé físic o descarregar l'arxiu digital per a poder gaudir-ne; així, els elements del model de l'escassetat (propietat, valor del format i temps) deixen de ser útils per a imposar un preu més alt», afirma Neira. S'exemplifica en el fet que les plataformes audiovisuals estrenen de cop tots els capítols d'una nova temporada; en la disponibilitat en les plataformes musicals per a accedir a nous àlbums, o en com en les plataformes de subscripció de llibres (com Kindle Unlimited) es poden llegir títols recentment publicats. Segons Netflix, al món hi ha 8,4 milions de persones que devoren una sèrie el dia de l'estrena d'un sol cop (se’ls coneix com a binge racers); aquesta xifra s'ha multiplicat per vint entre el 2013 i el 2016. «L'usuari té menys paciència a l'espera, és més ansiós i més intolerant als sobrepreus», adverteix Neira.
 
Usuaris més ansiosos
Quan la tecnologia de la reproducció en línia falla, l'usuari pateix. Les pauses o retards durant una reproducció d'un vídeo en un mòbil augmenten la freqüència cardíaca de mitjana un 38%, així ho revela l'informe Ericsson Mobility Report MWC. «Estem acostumats a obtenir la informació al moment i que la nostra interacció, sobretot en sistemes digitals, sigui sense retard: tenim molt poca tolerància a la demora», afirma Diego Redolar, neurocientífic i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
L'estudi mesurava l'activitat cerebral, els moviments oculars i el pols dels usuaris mentre completaven diferents tasques veient vídeos en streaming. «Aquesta és una resposta normal davant una situació que incrementa la resistència del sistema nerviós, l'usuari espera i aquesta espera l'angoixa, el vídeo va lent i això fa que s'activi el sistema nerviós simpàtic i es desencadeni aquest tipus de canvis fisiològics», afirma Redolar. Segons l'estudi, els nivells d'estrès provocats per les pauses en la reproducció s'assimilen a la situació d'estrès que implica veure una pel·lícula de por.
«Quan va començar internet, els mòdems de 56 kB trigaven 2, 3 o 4 minuts a carregar una pàgina web. Això ara és impensable per a qui no és natiu digital i també per a qui sí que ho és. Aquestes generacions més joves estan encara més acostumades a la immediatesa i no sols en la tecnologia, s'han construït sobre la base del “right here, right now” des de petits i per tant tenen nivells menors de tolerància al retard», adverteix Redolar.
 
Més oferta, més frustració?
L'any 2015 en España va aterrar primer Netflix i poc després ho van fer HBO i Amazon i van oferir una combinació guanyadora: un model de subscripció mensual a un preu ajustat, Netflix i HBO per 7,99 € i Amazon Prime Video (integrat dins de la seva tarifa plana d’enviaments, per 4,99 € al mes o 36 € anuals). Els van seguir plataformes d'altres sectors com el musical, com Spotify amb una quota mensual de 9,99 €. «Això ha significat dir adéu al pagament per contingut únic o al peatge de la publicitat, una estratègia centrada en una òptima experiència d'usuaris i l'aposta pel contingut original de qualitat», afirma Neira.
«La multiplicitat de plataformes ofereix més possibilitats però també contribueix al fet que cada vegada sigui més difícil per a l'espectador conèixer l'existència d'una sèrie», explica Neira. Segons la revista Fortune, si els nord-americans decidissin subscriure's a totes les plataformes de reproducció en línia disponibles gastarien 115 dòlars al mes, deu vegades més del que representa un únic servei. Als Estats Units, país capdavanter en aquest tipus de plataformes, el 47% dels usuaris americans estan frustrats pel nombre creixent de subscripcions i serveis requerits per a veure el que volen, segons afirma un estudi de Deloitte. «En la base d’aquesta frustració hi ha dos fets directament vinculats al camí que està seguint l’streaming: la saturació de plataformes, la vertiginosa rotació d’estrenes que imposen, que fa cada cop més llarga la llista de programes a veure, i el fet que la majoria estigui apostant per contingut original i exclusiu, cosa que fa molt costosa (i fins i tot inviable) el poder accedir legalment a totes elles», detalla Neira.
 
S'acaba l'edat daurada de l'streaming?

A Netflix, l'abella reina del mercat amb 150 milions de subscriptors, li apareixen cada vegada més competidors. Disney, que a finals d’any anunciava la retirada del seu catàleg de Netflix i la compra de Fox (que incorporarà les seves propietats intel·lectuals als universos Pixar, Marvel i Star Wars), llançarà a principis del proper any el seu propi servei d’streaming, Disney+. També s’espera una plataforma direct to consumer per part d’AT&T, la seva adquisició de Warner Media ja ha estat autoritzada pel tribunal de defensa de la competència (i que té a HBO com a joia de la corona).
Comcast per la seva banda s’ha fet amb el control de la televisió de pagament Sky. I Apple anunciava a la primavera el llançament d’Apple TV Channels (un agregat de subscripcions) i Apple TV + (una plataforma d’streaming amb què s’explotaran comercialment continguts exclusius amb showrunners tan potents com Steven Spielberg, Ron Howard, Shamalan o Sofia Coppola). Amazon, a més d’ultimar la preqüela serièfila de El Señor de los Anillos, ha anunciat que gastarà més de 5.000 milions de dòlars en continguts audiovisuals per a la seva plataforma.
«La batalla per oferir un contingut original i exclusiu s'agreuja i això afavoreix de moment Netflix, la plataforma pionera, que de moment és la que ha dedicat més temps i recursos a guanyar quota de mercat i a traslladar a l'espectador mitjà la percepció que disposen d'un catàleg molt ampli d'oci i entreteniment», afirma Neira. «Tot i que això és més difícil cada dia que l'espectador conegui l'existència d'una sèrie», explica Neira.
«El mercat del contingut audiovisual està cada vegada més saturat. Té un repte important i la seva resistència dependrà dels diners que puguin invertir aquestes companyies, la capacitat que tinguin per a escalar en el negoci globalment i per a sobreviure amb marges escassos», analitza Neira.
 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: STREAMING  UOC 
També et pot interessar:
ACTUALITAT
L'ús d'eines de salut digital a les consultes d'atenció primària augmenta a Europa
TENDÈNCIES
La xarxa 5G comercial s’estrena a Espanya amb reptes pendents
ACTUALITAT
Alimentació sostenible i saludable: alimentar sense destruir el planeta

ACTUALITAT
Si estàs estudiant selectivitat, apaga el mòbil
ACTUALITAT
La llei del registre de jornada disminuirà el tecnoestrès del treballador
TENDÈNCIES
Apps per a promoure l'exercici físic
Festa Major
El Bages censura la LGTBIfòbia i commemora el 28 de juny
Menjar al restaurant amb garanties: l'assignatura pendent per als celíacs
'Temps de ... Robots’
La 4a sessió d’IRIS commemorarà el dia de l’Orgull
Casal d’estiu infantil Escodines : lleure creatiu, música i dansa
16è Mundialet intercultural de futbol
Sant Domènec acollirà dijous una trobada per reivindicar el dret al refugi


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]