Dimecres 26 de juny de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: COMBOIS ACCIDENTATS   FESTA DELS TEMPLERS  

Congelació d’òvuls: el debat està servit
Investigadors de la UOC conclouen que el biaix de la informació impedeix prendre una decisió objectiva.l’afany comercial d'algunes clíniques pot portar a l’engany o generar falses expectatives
Congelació d’òvuls: el debat està servit. Foto: UOC

Redacció/UOC  
19/05/2019 10:58
Alerta per onada de calor
Noves audioguies amb un app gratuïta de mòbil
Retirada dels combois accidentats a l’estació de RENFE
11a edició de la Festa dels Templers a Puig- Reig
 L’estudi The narratives of fertility clinics’ websites in Spain, d'un equip d'investigadors dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, demostra que la informació proporcionada per algunes clíniques de fertilitat es basa en un model comercial, que segueix la lògica del màrqueting i que no prioritza la informació objectiva perquè la dona prengui una decisió en consonància amb la seva situació davant del dilema de congelar els seus òvuls. Els webs són una de les principals vies per a captar clientes i, segons denuncia la investigadora Leila Mohammadi, presenten la congelació d’òvuls com «l’únic avenç tecnològic que permet solucionar el dilema del retard de la maternitat, com una opció de llibertat davant d’altres alternatives». La investigadora insisteix que aquest és un plantejament reduccionista, ja que el retard de la maternitat i la disminució del nombre de fills s’han d’abordar com un problema social. A Espanya, les dones tenen 1,2 fills de mitjana i donen a llum la primera criatura amb 32,5 anys d’edat, mentre que el 2005 la mitjana d’edat se situava en els 30 anys (Eurostat 2018; INE 2017).
 
Mercantilització de la maternitat
Mohammadi reconeix que un dels motius que l’ha dut a aprofundir en aquest tema és la preocupació per la mercantilització de la maternitat causada per problemes estructurals socials. Juntament amb els investigadors del grup Daniel Aranda i Silvia Martínez-Martínez, ha analitzat 19 webs de centres de fertilitat d’un total de 100 de seleccionats amb un cercador especialitzat en centres de salut i Google.
De l’anàlisi de l’estructura i els missatges dels webs es desprèn, segons els investigadors, la voluntat de «crear una connexió entre la tecnologia que permet congelar òvuls i els obstacles socials que troben les dones en la societat actual de consum neoliberal», de manera que la solució perfecta sembla que sigui retardar la maternitat congelant òvuls. Per a encunyar la idea es repeteixen conceptes com ara «preservació de la fertilitat», «tenir-ho tot», «retardar la maternitat per raons socials», «ser mare quan vulguis» i «taxa d’èxit». Per a reforçar la percepció de professionalitat de la clínica i el servei es recorre a esmentar la qualitat dels equips o fórmules com ara «els millors experts», «excel·lents índexs d’èxit», «taxes competitives» o «experiència prèvia de la clínica». «Les garanties i també testimonis com ara articles, entrevistes i comentaris confirmen la naturalesa comercial d’aquests continguts», afegeix l’experta.
 
Informació esbiaixada

La informació que s’exhibeix com a esquer, lamenten els investigadors, «no té fonts científiques i, en lloc de proporcionar la informació necessària per a clients potencials, està formulada per a atraure les dones a comprar els serveis que ofereixen».
Un exemple clar és el referit a la taxa d’èxit del procés. Tots els webs consultats presenten una taxa d’èxit alta i la converteixen en un element objectiu, però no es detalla com es calcula ni es recull el complex procés que implica la congelació d’òvuls. «Els missatges que veiem en els webs es defineixen amb l’objectiu de persuadir les dones sense oferir dades científiques», resumeix la investigadora. Per això, Mohammadi adverteix que la informació que presenten les clíniques no és suficient per a prendre la decisió correcta en un tema tan delicat i que, a més a més, «aquesta mena de missatge pot portar a l’engany de la dona en el procés de presa de decisions».
Finalment, Mohammadi llança una reflexió: «Posar l’accent en un procés com aquest trasllada tota la responsabilitat sobre els individus i especialment a la dona. La maternitat és una responsabilitat no solament individual sinó col·lectiva, i els reptes socials que hi estan relacionats s’han de resoldre amb solucions socials i introduint canvis en el mercat laboral, en els serveis públics i en la concepció de la institució familiar».



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: CONGELACIÓ D’ÒVULS  UOC 
També et pot interessar:
ACTUALITAT
Fake science, la desinformació arriba a la ciència
TENDÈNCIES
El eWOM advers: quan les crítiques poden enfonsar una marca
ACTUALITAT
Casal, colònies o a casa: què fem amb els infants al juliol?

TENDÈNCIES
Quatre riscos del teletreball que poden convertir-se en avantatges
ACTUALITAT
Maltractament de persones grans: un problema silenciat
ACTUALITAT
L'ús d'eines de salut digital a les consultes d'atenció primària augmenta a Europa
Torneig de vòlei platja
Noves audioguies amb un app gratuïta de mòbil
Graduació de la 3a promoció de Tècnics en Pròtesis Dentals
Retirada dels combois accidentats a l’estació de RENFE
Festa Intercultural de Manresa
11a edició de la Festa dels Templers a Puig- Reig
Per no perdre's res de l'Estiu Jove
Pedro Martínez torna a casa


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]