Divendres 19 de abril de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: GESPA A LA PIRINAICA  

Dia Internacional de la Felicitat
El llenguatge dona la felicitat. Saber anomenar amb precisió el que sentim ajuda al cervell a generar emocions més dosificades i una resposta emocional més adaptada
Aquest dimecres és el dia Mundial de la Felicitat

ACTUALITAT / Redacció/UOC  
20/03/2019 10:51
L'agenda de les Caramelles
Afectacions a la mobilitat viària per la Processó de Divendres Sant
Ja hi ha data per la gespa de la Pirinaica
Moià digitalitza el fons de l’Arxiu Municipal

Segons el darrer informe mundial sobre la felicitat, el World Happiness Report 2018, Finlàndia és el país més feliç del món. En aquesta llista, l’Estat espanyol se situa en la 36a. posició. L’estudi recull diferents indicadors per a «explicar» la felicitat: la renda per càpita, la llibertat per a poder triar un estil de vida, la generositat o les percepcions de la corrupció, etc. La recepta de la felicitat és i ha estat un dels grans misteris de la humanitat. Més enllà de l’esperança de vida o el sistema sanitari, alguns experts consideren que «el secret de la felicitat resideix en la capacitat que tenim d’expressar-la en paraules o, dit d’una altra manera, en l’habilitat per a donar sentit a les emocions per mitjà del llenguatge», explica Amàlia Creus, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat, experts de la UOC analitzen des de la sociologia, la comunicació i la neurociència si el llenguatge pot ajudar a fer-nos sentir més feliços. 
 
«La parla serveix per a expressar la nostra experiència de vida, les paraules que fem servir donen forma al que pensem, sentim i al contingut del que vivim», explica Francesc Núñez, sociòleg i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. «Els humans tenen l’habilitat de poder compartir les emocions per mitjà del llenguatge i experimentar-ne una gran diversitat», afegeix Creus. Un estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley assegura que hi ha 27 categories emocionals, lluny de les 6-8 que diferents escoles de la psicologia fins ara havien afirmat que hi havia. «Actualment es parla de moltes emocions, perquè aquesta combinació és la interpretació que fa el cervell del que és el sentiment. Tanmateix, hi ha múltiples factors que hi intervenen, no solament la part de la resposta, sinó també la part social i del context cultural, i aquí les combinacions són molt variades», afirma Diego Redolar, neurocientífic i professor de Salut de la UOC. 
 
La granularitat emocional, clau per a la felicitat
 
Alguns experts afirmen que la capacitat per a traduir en paraules experiències emocionals pot ser positiva i generar beneficis personals. Saber diferenciar i anomenar amb precisió el que sentim en un moment determinat, detallar-ho i matisar-ho més enllà de les emocions bàsiques (bé-malament, trist-feliç, nerviós-tranquil, etc.) és el que es coneix com a granularitat emocional. «Per a una persona amb una granularitat alta no és igual sentir-se fastiguejat que enfadat, indignat o nerviós, és capaç de matisar les seves emocions», exemplifica Creus. «Si les paraules s’empobreixen, s’empobreix l’experiència del món, i en reduir les paraules per a definir i matisar la felicitat també es redueix el que diuen viure com a “felicitat”», explica Núñez, sociòleg de les emocions.
 
«La granularitat emocional ajuda el nostre cervell a generar emocions més específiques i dosificades, cosa que resulta en una reacció més adaptada a una situació i a la resposta emocional que ens provoca», afirma Creus. Així, doncs, amb menys granularitat l’individu aconsegueix menys adaptació emocional. «Tenir un llenguatge menys ric per a etiquetar les emocions farà que la percepció subjectiva de l’individu sigui molt diferent de la d’una altra persona que té un ús del llenguatge molt més ric amb relació a l’etiquetatge i la identificació de les emocions», afirma Redolar.
 
Ampliar el vocabulari ens pot fer més feliços
 
«La granularitat emocional s’ha utilitzat com una eina terapèutica per a millorar la capacitat de regulació emocional», explica Creus. El projecte Positive Lexicography recull una col·lecció de paraules de diferents idiomes dedicada a descriure sentiments positius des de diferents òptiques culturals. En total s’hi incorporen paraules provinents de 132 llengües del món que són «intraduïbles» i que són relacionades amb el benestar i les bones sensacions. Per al català hi apareixen seny i enraonar, i per a l’espanyol, empalagar, fiesta, estrenar o gula, entre altres. Per a Núñez, depèn de la riquesa del llenguatge, de la nostra conversa i dels nostres interlocutors que la felicitat tingui una dimensió o una altra, sigui més rica o menys. 
 
«El llenguatge ens permet tenir nous sentiments, més intensos i refinats, i en parlar-ne, els transformem i modulem», explica el sociòleg, que afegeix que «el dibuix que fem de la felicitat, el que en diem i com en parlem, condiciona completament el que fem per a aconseguir-la o el que diem que sentim quan pensem que la tenim», conclou. 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: TENDENCIES   UOC 
També et pot interessar:
ACTUALITAT
10 consells per a fer la declaració de la renda
TENDÈNCIES
Age management, l'assignatura pendent de les empreses
ESPORTS
Els nou errors habituals en nutrició esportiva

TENDÈNCIES
Canvis importants que et trobaràs a WhatsApp d'aquí poc
TENDÈNCIES
Per què és recomanable beure aigua de l'aixeta?
TENDÈNCIES
L’ortografia a les xarxes socials, un filtre a l’hora de buscar parella
La processó de Manresa a punt
Ja hi ha data per la gespa de la Pirinaica
Moià digitalitza el fons de l’Arxiu Municipal
Afectacions a la mobilitat viària per la Processó de Divendres Sant
3a edició del projecte de microcrèdits a Artés
L'agenda de les Caramelles
‘+10 #MónAspi’, per reflexionar sobre l'Asperger
Concurs Sons de la Mediterrània


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]