Divendres 19 de abril de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: GESPA A LA PIRINAICA  

El risc de no regular les plataformes digitals
Som en un moment decisiu. El creixement de l’economia de les plataformes i la precarització de la feina que algunes comporten fa necessària i urgent una regulació global que garanteixi els drets dels treballadors.
El risc de no regular les plataformes digitals

Redacció/UOC  
17/03/2019 10:11
L'agenda de les Caramelles
Afectacions a la mobilitat viària per la Processó de Divendres Sant
Ja hi ha data per la gespa de la Pirinaica
Moià digitalitza el fons de l’Arxiu Municipal
Si no es prenen mesures, correm el risc d’“uberitzar” tota l’economia», adverteix Ignasi Beltran de Heredia, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El model de negoci en el qual es recolzen algunes d’aquestes plataformes (Glovo o Deliveroo), «únicament és viable si els prestadors dels serveis no són treballadors per compte d’altri», explica, «ja que difícilment subsistirien si haguessin d’assumir les mateixes càrregues socials que els seus competidors no digitals». Aquests models poden estimular l’ocupació, admet, «però a costa de la precarietat absoluta. La població no és conscient del risc que comporten: si es vol una economia de baix cost, també es tindrà un estat del benestar de baix cost».

El 59% dels directors de recursos humans considera que l’economia de plataformes digitals generarà llocs de treball un cop estigui ben regulada, i el 37,4% opina que crearà molts llocs els anys vinents, segons un informe recent elaborat per la companyia de recursos humans Adecco i l’Institut Cuatrecasas. D’altra banda, els espanyols pensen que aquestes plataformes milloren la vida dels usuaris, però advoquen perquè se’n faci un control més gran, tal com es desprèn d’una enquesta que el mes passat va portar a terme l’empresa d’anàlisi de dades 40dB.

Regulació, control… En la majoria dels estudis sempre apareix la necessitat d’establir unes regles de joc. «El debat se sol centrar en si els treballadors d'aquestes plataformes són autònoms o haurien de ser assalariats. La consideració d’una figura o de l’altra figura canvia les seves condicions de treball», explica Elsa Santamaría, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i directora del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral. «També es discuteix si s’haurien de considerar autònoms econòmicament dependents, però les seves condicions de treball també afecten altres qüestions que es discuteixen menys, com per exemple que els treballadors no disposen dels recursos, sobretot col·lectius, per a negociar les condicions laborals i establir millores en els seus llocs de treball», diu Santamaría.

«Seguint un procés d’assaig-error, aquestes plataformes es van revestint progressivament d’una sofisticada enginyeria jurídica per tractar d’eludir (fictíciament) la laboralitat. Però és obvi que les plataformes no són meres intermediàries quan penalitzen el treballador si rebutja treballs o obté males puntuacions dels usuaris, per més que al·leguin que cada persona és lliure de triar un servei o no», afegeix Ignasi Beltran de Heredia.

A l’Estat espanyol, de moment, són els jutges els que determinen, per exemple, la modalitat laboral dels treballadors d’aquestes plataformes, malgrat que les sentències són contradictòries. La darrera la va dictar al final de febrer un jutjat d’Oviedo, que va donar la raó a Glovo pel que fa a la legalitat del seu model laboral. I aquesta sentència va arribar just després que la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Barcelona opinés tot el contrari i ordenés a la Seguretat Social que donés d’alta els repartidors de Glovo com a treballadors assalariats.

La solució: un acord internacional

Per regular les plataformes digitals cal un acord internacional, tal com va proposar Judith Carreras, consellera a l’Oficina de l’Organització Internacional del Treball (OIT) Espanya, en la jornada organitzada per la UOC El futur del treball i les plataformes digitals d’ocupació, oportunitat o precarietat? «Hi ha moltes realitats diferents dins de l’economia de les plataformes», explica Carreras; «no és el mateix una plataforma de crowdworking, en la qual els treballadors fan un servei per a un client que és en qualsevol país del món, que empreses com Uber o Cabify, que fan de mitjanceres entre el client i el treballador per fer un servei que es duu a terme físicament en un mateix lloc». Malgrat això, tots dos models plantegen reptes semblants, per exemple, en termes de responsabilitat fiscal i laboral.

Carreras posa com a exemple el Conveni de Treball Marítim, aprovat per l’OIT, que estableix un marc internacional per a tots els treballadors de la marina mercant. Per a la consellera de l’OIT, en el cas de les plataformes digitals, també s’ha d’arribar a un acord legalment vinculant entre els 187 països membres, les empreses i els representants dels treballadors. «És el moment de plantejar-se quin és el futur del treball que volem», diu. Perquè és evident que les plataformes creixen i ho continuaran fent a mesura que es digitalitzen les empreses. Carreras explica que a l’Estat espanyol prop del 3% de la població treballa en aquest tipus d’empreses, un percentatge una mica inferior que a Europa, «i amb el teixit productiu d’Espanya cal esperar que, en poc temps, moltes companyies tradicionals s’integrin en el que s’ha anomenat economia de plataformes». D’aquí ve la importància d’una regulació internacional no solament de les condicions fiscals de les companyies, sinó també de les condicions salarials i contractuals dels treballadors, per tal de vetllar per la seva protecció social i la seva salut laboral.

Jornalers del segle XXI

Segons l’estudi internacional Les plataformes digitals i el futur del treball, presentat recentment per l’OIT, els treballadors d’aquestes empreses cobren per sota del salari mínim interprofessional, aproximadament 4 dòlars l’hora. A més, amb prou feines 6 de cada 10 té una assegurança de salut i només el 35% cotitza per a una pensió o pla de jubilació. «Altres dades que preocupen són, per exemple, que a la majoria dels treballadors els agradaria treballar més hores o que un terç de l’horari el dediquen a buscar feina: 20 minuts de cada hora», afegeix Carreras.

«Aquestes plataformes no poden servir d’excusa per a crear treballs exempts d’uns mínims de qualitat i que es moguin en els marges laborals», opina Santamaría. Normalitzar la precarietat i convertir-la en un element estructural per al mercat de treball pot tenir conseqüències devastadores, ja que cada vegada més tindrem «una classe social més àmplia i més consolidada de treballadors pobres que no poden fer una vida digna, en una situació d’exclusió i vulnerabilitat social», diu la professora de la UOC.

Les plataformes digitals tracten els seus treballadors com a jornalers del segle XXI, apunten des de l’OIT, i «sorprèn que els consumidors d’aquestes plataformes siguin insensibles a la precarietat extrema dels prestadors del servei», afegeix Beltran de Heredia. «La pregunta que ens hem de fer és quin futur del treball volem, perquè això significa definir quin tipus de societat volem. Ens hi hem d’anticipar i ho hem de regular, no per a frenar el creixement d’aquestes empreses, sinó per a corregir-ne la tendència», diu Carreras.

En aquest sentit, tots els experts coincideixen a afirmar que les plataformes digitals obren moltes possibilitats de creixement econòmic i generació d’ocupació. «Alguns estudis revelen que poden reduir les barreres d’entrada al mercat laboral i que faciliten les condicions laborals de grups específics», explica Santamaría. A més, encara que són menys conegudes, «també s’estan implantant altres formes laborals pròximes al moviment cooperatiu que són positives per als treballadors i que fan que en aquestes plataformes es pugui dur a terme un model d’ocupació més ètic i sostenible», afegeix.

«La solució no pot ser mirar cap a una altra banda pensant que això es regularà sol o passar la pilota a altres instàncies. Cal responsabilitzar-se i establir entre tots models que garanteixin el creixement econòmic i d’ocupació, però garantint unes condicions d’ocupació dignes», conclou Judith Carreras.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: TENDENCIES   UOC 
També et pot interessar:
ACTUALITAT
10 consells per a fer la declaració de la renda
TENDÈNCIES
Age management, l'assignatura pendent de les empreses
ESPORTS
Els nou errors habituals en nutrició esportiva

TENDÈNCIES
Canvis importants que et trobaràs a WhatsApp d'aquí poc
TENDÈNCIES
Per què és recomanable beure aigua de l'aixeta?
TENDÈNCIES
L’ortografia a les xarxes socials, un filtre a l’hora de buscar parella
La processó de Manresa a punt
Ja hi ha data per la gespa de la Pirinaica
Moià digitalitza el fons de l’Arxiu Municipal
Afectacions a la mobilitat viària per la Processó de Divendres Sant
3a edició del projecte de microcrèdits a Artés
L'agenda de les Caramelles
‘+10 #MónAspi’, per reflexionar sobre l'Asperger
Concurs Sons de la Mediterrània


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]