Dilluns 25 de març de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: BALL DE GITANES   MANRESA+COMERÇ   CASTELLBELL I EL VILAR   ANÒNIMA  

Escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d’ortografia
Els mòbils poden ajudar a millorar la competència lingüística de les persones i sovint les animen a escriure i llegir més que abans
Escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d’ortografia

Redacció/UOC  
16/02/2019 11:52
El Ball de Gitanes s’incorpora al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya
Participació ciutadana sobre el Conservatori , aquest dissabte
Campanya de restauració del seu orgue
Fer-se una selfie té premi amb Manresa+Comerç i Baxi Manresa

Els telèfons mòbils i les xarxes socials van donant lloc a un nou registre comunicatiu entre els joves, conegut com a texting o textspeak, que consisteix a ometre paraules i fer servir expressions que no són pròpies del llenguatge escrit estàndard, com ara «WTF», «XOXO», «4ever» o «LOL». Es tracta d’abreviacions i acrònims majoritàriament provinents de l’anglès i que ja són molt presents als xats i a les plataformes socials. Ara bé, aquestes paraules es podrien acabar fent un lloc en l’escriptura formal i perjudicar l’expressió escrita?
Un informe de la Universitat d’Alcalá (UAH) alerta que el 90% dels joves admet fer faltes d’ortografia quan escriu a les plataformes socials. Tanmateix, diversos estudis demostren que escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d’ortografia. «Quan les persones escriuen als mitjans digitals instantanis, com ara WhatsApp, prioritzen la rapidesa i el contingut del missatge per davant de la forma, fent ús de l’escriptura abreujada, sense accents i amb emoticones», explica la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Ona Domènech.
El professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Ferran Lalueza apunta que «les xarxes socials han generat un context comunicatiu que abans no existia, i el llenguatge s’hi ha adaptat per mitjà d’un registre igualment nou caracteritzat per la brevetat, la informalitat i l’agilitat». Hi coincideix el professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Joan Pujolar, qui afegeix que «actualment, amb internet, hi ha la necessitat d’expressar coses que fins ara les pràctiques escrites més habituals deixaven de banda».
Lalueza explica que les xarxes socials són plataformes per a la interacció amb els altres i això comporta que, «encara que sigui per escrit, en realitat el que es fa és conversar amb les persones que es perceben com a pròximes i amb les qui es comparteix un entorn virtual». «Els joves utilitzen aquest nou llenguatge perquè s’adapta molt bé a les característiques de l’entorn digital i, a més a més, els permet compartir un codi comú que genera complicitat i sentiment de pertinença», raona el professor.
No obstant això, Domènech diu que «no cal alarmar-se i pensar que aquestes formes s’estendran a qualsevol tipus de situació», ja que «els parlants adaptem la llengua a cada situació comunicativa en què ens trobem, de manera que en situacions informals no faríem servir les mateixes paraules que en situacions formals i viceversa». Pujolar hi coincideix, i assegura que majoritàriament «es tracta d’expressions que aspiren a expressar la gestualitat conversacional pròpia de la parla convencional, tal com ho fan les emoticones».
La professora assegura que els joves tendeixen a fer servir «un vocabulari transgressor» tant a les xarxes socials com fora, «perquè necessiten diferenciar-se i trencar amb la norma establerta». En tot cas, afegeix Domènech, «aquest tipus de llenguatge és passatger i propi d’una etapa vital determinada, com és l’adolescència».
 
El mòbil, un aliat per a la llengua

El mòbil també pot ser d’ajuda a l’hora d’escriure gràcies al corrector o a la predicció del text. De fet, un informe apunta que l’ús del texting per part dels joves «és relacionat positivament amb el rendiment gramatical i que no afecta les seves funcions executives». Fins i tot s’ha demostrat que la capacitat d’una persona per a canviar de codi comunicatiu és signe de competència social, com també un indicador d’una alta capacitat intel•lectual en els infants.
Domènech assegura que les noves tecnologies «poden ser beneficioses per a assolir una bona competència lingüística», ja que «fan que els joves escriguin més, llegeixin més i reflexionin més sobre la llengua, perquè estan contínuament exposats al públic i vigilen més la qualitat lingüística».



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: TENDENCIES   UOC 
També et pot interessar:
TENDÈNCIES
El keeper test provoca riscos psicosocials entre els treballadors
TENDÈNCIES
Maquillatge de primavera 2019
ACTUALITAT
El VIH continua atacant el cervell

ACTUALITAT
Dia Internacional de la Felicitat
TENDÈNCIES
Màquines i humans
TENDÈNCIES
El perfil del tuitaire: home jove, amb alt poder adquisitiu i estudis superiors
El Ball de Gitanes s’incorpora al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya
En marxa la 3era edició de la Setmana del Comerç a Manresa
La Diputació aposta per la carretera que travessa Castellbell i el Vilar
Fer-se una selfie té premi amb Manresa+Comerç i Baxi Manresa
Participació ciutadana sobre el Conservatori , aquest dissabte
Lliurament dels Premis Plata i Plàtan 2018 amb Laura Rosel
Campanya de restauració del seu orgue
L’alcalde de Súria participa en un viatge de l’ACM a Alemanya




 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]