Dimecres 24 de abril de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: HUMUS MEDITERRANI   GESPA A LA PIRINAICA   ‘ESTIMATS LLUC I JOANA’   FIRA OCUPACIÓ   SANT MIQUEL D'OLÓ   MANRESA FS  

Balanç de la Capitalitat de la cultura catalana de Manresa
Manresa clou una capitalitat de la cultura catalana amb 236 activitats en 133 espais, amb més de 60.000 espectadors
Un moment de la roda de premsa de valoració dels actes de Manresa Capital de la Cultura Catalana. Foto: Jordi Preñanosa

CULTURA / Redacció  
25/01/2019 13:40
L’Humus Mediterrani, off de Fira Mediterrània, obre convocatòria de la 7a edició
Arriba la gespa a la Pirinaica
‘Estimats Lluc i Joana’
Què es podrà fer a la Fira de l'Ocupació?

Crear ponts de cultura, entre persones, entre disciplines, entre territoris; donar veu i projecció a col·lectius artístics diversos; convertir espais de la ciutat en escenaris artístics... Són alguns dels objectius que es plantejava Manresa quan va assumir la capitalitat cultural. El balanç de l’esdeveniment és satisfactori: s’han programat un total de 236 activitats, de les quals 33 han estat projectes que han format part de la programació extraordinària de Manresa 2018; hi ha participat 164 entitats i col·lectius diferents, i hi ha hagut 133 espais que han acollit actes. En total, 60.102 persones han vist les activitats prog ramades. La Festa del Riu i l’espectacle Lux Mundi han estat els moments àlgids del certamen. Els festivals de dansa i circ i la Festa del Riu quedaran com a llegat de la capitalitat.
Manresa fa un balanç positiu de l’any en què ha estat Capital de la Cultura Catalana. La capitalitat ha servit per programar esdeveniments inèdits i en alguns casos multitudinaris, com l’espectacle de cloenda, Lux Mundi, que va omplir 10 sessions i va portar 5.500 persones a la basílica de la Seu, o bé ha permès la redescoberta d’espais, com ara la llera del Cardener, o el mes de juny va tenir lloc l’exitosa Festa del Riu. També ha servit per portar a Manresa una edició especial de la Universitat Catalana d’Estiu, i entre altres, ha permès estrenar dos festivals per portar al carrer i difondre dues disciplines  emergents, la dansa i el circ.

Aquest matí, el Centre Cultural El Casino acull la presentació del balanç de la capitalitat, amb l’assistència de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; la regidora de Cultura, Anna Crespo; i el president de l'organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela.
L’alcalde, Valentí Junyent, ha remarcat la importància d’haver dut activitats en 133 espais de la ciutat i la participació de 164 entitats, que han atret l’interès de més de 60.000 persones. L’alcalde ha recordat que la iniciativa va sorgir el 2014, quan el govern municipal d’aleshores van portar el tema al Ple Municipal, que va aprovar per unanimitat la candidatura de Manresa per ser capital de la cultura catalana. Segons ell, amb la capitalitat s’han assolit els objectius plantejats, entre els quals que l’esdeveniment fos un element “de promoció i projecció de la ciutat arreu de Catalunya”. L’alcalde ha remarcat el reconeixement de les persones que han visitat la ciutat, que han lloat “la vitalitat cultural de casa nostra”, i ha destacat que la capitalitat ha generat oportunitats com el fet de ser seu de la Universitat Catalana d’Estiu, i la rede scoberta d’espais. Segons ell, aquest 2018 “hem contribuït a reforçar la manresanitat. Ha estat una bona mostra del que podem fer si treballem conjuntament, amb la vista posada al Manresa 2022, que també ha de ser un gran element de projecció de la ciutat i en el qual la cultura també hi ha de jugar un per important”.
La regidora de Cultura, Anna Crespo, ha fet un repàs exhaustiu de les xifres i una valoració satisfactòria de la capitalitat cultural. La regidora ha remarcat que “amb temps suficient vam crear un model, que es va decidir que fos participatiu, posant en valor les entitats, moltes i variades, que tenim, i també aposant per posar en valor els artistes que tenim a casa, sovint escampats pel món: aplegar-los i fer-los copartícips”. Igualment, s’han redescobert espais, “per posar-los a la palestra, que la gent se’ls faci seus i crear camins de futur”.
Crespo ha recordat que la primera decisió, del Consell Assessor format per persones vinculades a la cultura va ser el lema de ‘ponts de cultura’, “una poderosa imatge, tant com a element físic del qual Manresa té exemplars molt notables, com metafòricament, com a element que relaciona, connecta, permet fer un salt cap a l’altra banda, que aixopluga, que inclou diversos colors que reflecteixen la diversitat... Ha estat una imatge a partir de la qual hem fet un relat intens i coherent i ens ha permès fer els ponts cap a les persones i les disciplines”. Crespo ha remarcat les sinergies que s’han creat, amb artistes que a partir d’haver participat als actes de la capitalitat han pogut connectar-se, col·laborar amb altres, generar noves oportunitats, ha destacat la suma d’energies de diverses regidories de l’Ajuntament, i ha considerat que “ha quedat clar que hi ha capacitat, g anes, talent i que ho tenim tot per ser una ciutat amb una cultura transformadora”. També ha recordat que “les ocupacions de diversos espais han generat precedents que poden tenir continuïtat”, i ha recorcat que el govern municipal “ja ha explicitat la voluntat de mantenir alguns dels actes”, com el Festivalet de Circ, el festival de dansa Batecs, i les activitats a l’entorn del riu, després que “molta gent havia fet passos per descobrir i posar en valor la llera del Cardener, que ja havia estat espai de lleure, i ara reprenem aquest camí per redescobrir aquest espai tan interessant”.
Xavier Tudela, president de l’Organització Capital de la Cultura Catalana, ha felicitat Manresa per l’èxit assolit, ha assegurat que el model ha estat “començar amb un acte molt correcte i anar creixent en intensitat, per acabar de manera molt potent”, i ha suggerit a Manresa que “tot l’esforç no quedi circumscrit a aquest any, sinó que se’n tregui el màxim profit. Ha esta un esdeveniment de ciutat i de país en el qual Manresa ha demostrat el que pot oferir”. Per a Tudela, “havent deixat en una ubicació molt alta el concepte de cultura, val la pena que continueu l’esforç i que l’impuls s’aprofiti per continuar donant potència a la cultura com un instrument significatiu i singular de Manresa. El país necessita Manresa i Manresa necessita el país”. Ell mateix ha assegurat que “ara ja no sou capital cultural, p erò ho heu estat de manera brillant i heu deixat el pavelló molt amunt. Ens agradaria que no ho deixessin aquí. El balanç de la feina feta es impressionant, que Manresa sigui capaç de desenvolupar de manera exitosa tantes a activitats és indicatiu de cap on poden anar les coses a la ciutat. Les capitals culturals futures vindran a Manresa per veure què ha succeït aquí durant aquest any”. I ha conclòs afirmant que “continueu sent el referent cultural del país”.
Ponts de cultura
‘Ponts de cultura’ ha estat el lema d’una programació cultural diversa, transversal i que ha durat tot l’any. Els ponts, entesos com a connexions, com a espais de trànsit. Com a símbol d’acollida, d’aixopluc, d’intercanvi. Ponts entre persones, entre territoris, entre èpoques, entre disciplines... “Ponts de Cultura” ha estat la font d’inspiració de Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018. Aquests ponts que físicament s’han passejat per la ciutat, des de l’acte inaugural del 20 de gener de 2018, i que simbòlicament han servit per fer arribar la cultura, en totes les seves manifestacions i disciplines, fins a tots els racons de la ciutat.
Amb la matèria primera principal –els artistes, els creadors–, la ciutat ha posat a disposició de la capitalitat els escenaris adequats –recintes per a la cultura, espais naturals, edificis patrimonials–, així com la història, l’experiència, la capacitat... I també l’ambició per tal que aquesta Manresa Capital Cultural 2018 no hagi estat un simple compendi d’activitats aplegades en un programa, sinó que ha servit per sacsejar, per crear, per fer bategar, per emocionar, per enlluernar... Per fer cultura en majúscules. Hem volgut estendre ponts, sobretot, cap a les persones. De Manresa i d’arreu.
Les xifres: assistència a les activitats de Manresa Capital Cultural
-PAS, Espectacle Inaugural: 1.591
-Ponts de Llum: 1.790
-Petits Ponts de Llum. 60
-Del PTV al TDK: 3.033
-Parelles artístiques (exposició Althaia): 3.700
-BATECS, Festival de Dansa de Manresa: 2.771
-Recercat: 965
-Entre Ponts - Trobada d'AARC: 130
-Aplec Internacional de Cultura Popular: 950
-Setmana del Llibre Infantil i Juvenil: 970
-La Festa del Riu: 3.260
-MacroEscape: 300
-MUR, Manresa Art Urbà: 1.920
-Tot va bé si acaba bé - Parking Shakespeare: 650
-Manes - La Fura dels Baus: 300
-Tríada de Torres Humanes - Tirallongues: 500
-Mon Pare és un Ogre - Cia. Baldufa: 679
-Festivalet de Circ: 5.388
-Trobada de Pessebristes: 700
-De París a Nova York - Gravats Gelonch Viladegut: 3.754
-200 anys de la Fàbrica dels Panyos: 454
-Càntara - Sònia Moya i María de Pace: 100
-Unity - 400 veus per la pau: 500
-Passat i present de la Capella de Música de la Seu: 140
-Exposició Caputxetes Vermelles: 4.050
-Forum Auriga: 80
-Festivitas Bestiarum: 850
-Lux Mundi: 5.500
-Refugiar-se - 80 anys bombardeigs franquistes: 300
-Exposició 80 anys dels bombardeigs franquistes: 250*     
-La Cultura des d'una altra mirada: 1.863
-Universitat Catalana d'Estiu - Manresa: 6.604
-ViBa - Fira del Vi del Bages: 6.000
 
* Només la inauguració. Activitat en curs
TOTAL: 60.102
Un procés participatiu
El projecte de Manresa Capital de la Cultura Catalana ha estat participatiu des del seu origen, amb la creació d’un òrgan assessor (El Consell Assessor Manresa 2018) integrat per persones representants del sector cultural, que van elaborar propostes de programació i que ha monitorat el desenvolupament de les activitats. Aquesta participació es va fer extensiva al conjunt d’entitats ciutadanes i altres agents culturals de la ciutat, que van poder fer les seves propostes. Tot plegat ha suposat l’exploració de nous canals de participació i la incorporació d’agents i persones, que no sempre troben vies de participació en els espais formals de l’Administració. Aquesta dinàmica participativa ha estat molt fructífera i pot representar un impuls important per als processos participatius en la vida cultural de la ciutat, en la mesura en que tots plegats siguem capaços d e mantenir aquest esperit col·laboratiu i de concretar-lo en espais i iniciatives de treball en comú entre agents privats, associacions i Ajuntament.
 
L’ocupació artística de l’espai públic
Ha estat una de les constants del programa d’activitats durant el 2018. Des de l’esmentada acció “Ponts de Cultura” fins a la Festa del Riu, que ens ha ajudat a redescobrir la llera del riu com a espai de lleure i de gaudi del nostre entorn natural més proper, passant pels festivals de dansa (Batecs), de circ (Festivalet de Circ de Manresa), d’arts visuals (Ponts de Llum) i d’art urbà (Mur). L’art i la cultura s’han fer present a molts racons de la ciutat, a voltes en espais insospitats (com l’espectacle de llum i so a l’interior de la Seu o una representació teatral al parc de Puigterrà), en una estratègia que buscava “sorprendre “ el vianant i acostar l’art als espais de la quotidianitat, posar en valor espais retrobats i confluir amb les estratègies de recuperació del Centre Històric. Aquesta vol untat “d’apropiació cultural” de la trama urbana, més enllà del calendari festiu de la ciutat, és un dels valors de la capitalitat que aspira a mantenir-se i a esdevenir un eix estructurador de la vida cultural de Manresa d’ara.
 
Noves propostes, nous projectes
La programació de la capitalitat ha sabut conjugar les activitats habituals de la ciutat, que han aprofitat l’any de la capitalitat per donar un plus, amb altres propostes de nova creació, pensades ad hoc per a l’ocasió. Ha estat l’oportunitat per formular noves propostes, posar a prova idees i projectes i intentar introduir nous llenguatges i conceptes. I ho hem fet amb els recursos disponibles: comptant amb el talent local i posant-nos a treballar junts, l’organització municipal, les associacions i els professionals i artistes. És una demostració del que es pot fer unint voluntats i posant-hi il·lusió per superar visions pessimistes. Si som capaços de mantenir aquest impuls els propers anys, la capitalitat cultural de Manresa haurà marcat un petit punt d’inflexió en la vida cultural de la ciutat i en la nostra pròpia autoestima.
 
Reforçament del sector cultural
Més enllà dels seus valors culturals intrínsecs, la capitalitat cultural de Manresa també ha servit per demostrar-nos allò que des del sector cultural es ve repetint des de fa temps: la cultura fa ciutat (i país). El sector cultural de la ciutat en pot sortir clarament reforçat si com a ciutat som capaços de consolidar aquells intangibles que la capitalitat ha permès mobilitzar (dinàmiques de participació, noves complicitats, apropiació cultural dels espais, creativitat...). També el reforçament de l’autoestima i la superació d’imatges pessimistes de la ciutat,  amb la redescoberta d’espais urbans, amb una visió integradora (les activitats en espais oberts facilita la participació de tots els públics) i intergeneracional, contribueixen a la construcció d’un imaginari col·lectiu i modifica positivament la pe rcepció de la nostra “manresanitat”. Tot plegat en un moment en què la ciutat es prepara per a la gran aposta estratègica que representa la commemoració del 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi a Manresa, el 2022. Una efemèride en que la cultura, de ben segur, jugarà un paper essencial i per al qual la capitalitat cultural del 2018 haurà estat, en certa manera, un assaig general.
 
Fort impuls a la comunicació cultural
El projecte va suposar el disseny d’una estratègia comunicativa que es marcava l’objectiu, no només de construir un relat que donés coherència al programa i que es va concretar en el concepte de “Ponts de Cultura”, sinó que posava la mirada més enllà del 2018, amb la renovació de les eines de comunicació que l’Ajuntament posa al servei de la vida cultural de Manresa: la creació d’una nova web que recull tota l’oferta cultural de la ciutat, l’impuls de les xarxes socials com a eina habitual de comunicació, l’adquisició d’una pantalla informativa que es va situar a l’edifici del teatre Conservatori... L’esforç comunicatiu s’ha centrat també en donar a conèixer el fet de la Capitalitat Cultural a la ciutadania de Manresa, amb diverses accions entre les quals cal destacar el projecte artíst ic “Ponts de Cultura”, consistent en la implantació de ponts físics “tunejats” per diversos artistes en l’espai públic. La cultura ha estat més present que mai en el dia a dia de la ciutat. La capitalitat ha posat Manresa en l’aparador cultural del país i ens deixa unes eines de comunicació que resten al servei de la cultura a Manresa.
Destaquen la bona acceptació i seguiment dels perfils i esdeveniments a les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram) de la capitalitat cultural. Igualment, s’han editat quatre publicacions en paper que incloïen tota la programació, amb 40.000 exemplars el primer trimestre (que es va distribuir a tots els habitatges de Manresa), i 20.000 els altres trimestres.
S’ha de destacar també que la imatge oficial de la capitalitat cultural de Manresa , obra dels dissenyadors manresans Xevi Victori i Aida Garriga, de l'estudi Duplex Creativity, va ser guardonada amb un premi bronze en la primera edició dels Open Creatiu, el Festival de Publicitat de Catalunya, organitzat per l'Associació Empresarial de Publicitat. La imatge està inspirada en el lema de ‘ponts de cultura’ i representa els vitralls de la Seu i formes que recorden també el Pont Vell.
El pressupost
El pressupost de Manresa Capital Cultural ha estat de 620.721 euros, finançat de la següent manera:
-Ajuntament, recursos propis: 460.000 €
-Patrocinis: 107.000 €
-Subvencions altres administracions: 53.721 €
-TOTAL: 620.721 €
Entitats involucrades
Un dels grans èxits de la Capital de la Cultura Catalana ha estat l’elevada participació de les entitats de la ciutat, sense les quals no hauria  estat possible dur a terme la gran quantitat de propostes i, sobretot, la diversitat de les mateixes.
La programació s’ha elaborat amb la implicació de les entitats. Un Consell Assessor ha estat l’encarregat d’escollir la programació, format per una quinzena dels principals agents culturals de la ciutat. Aquesta ha estat la llista de les persones del Consell Assessor, i el llistat de les 164 entitats i col·lectius que han participat,directament, en les activitats de la capitalitat cultural:



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: MANRESA  CAPITALITAT DE LA CULTURA CATALANA DE MANRESA  
També et pot interessar:
ESPORTS
Arriba la gespa a la Pirinaica
MANRESA
Què es podrà fer a la Fira de l'Ocupació?
LA FOTO DEL DIA
Una proposta engrescadora per compartir

ESPORTS
Podis en la 3a Cursa ceretana
BÀSQUET
Sergi Garcia arriba cedit al BAXI Manresa pel que resta de temporada
LA FOTO DEL DIA
Diada de Sant Jordi mirant al cel
Arriba la gespa a la Pirinaica
Una proposta engrescadora per compartir
Què es podrà fer a la Fira de l'Ocupació?
El futur professorat encara té estereotips sobre les competències de les dones en les TIC
L’Humus Mediterrani, off de Fira Mediterrània, obre convocatòria de la 7a edició
Paco Cachinero no renovarà
‘Estimats Lluc i Joana’
Sant Miquel d'Oló, nou celler a la DO Pla de Bages


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]