|
| L’atur i la corrupció, preocupen menys als qui s’informen per Facebook |
| Un estudi pioner revela que la política, la immigració, el nacionalisme i la despesa en R+D són els temes més preocupants entre els consumidors de notícies de la xarxa social |
 |
| Un estudi pioner revela que la política, la immigració, el nacionalisme i la despesa en R+D són els temes més preocupants entre els consumidors de notícies de la xarxa social |
|
| Redacció |
| 26/01/2019 12:27 |
 |
|
|
|
La probabilitat que tenen els ciutadans de mencionar l’atur i la corrupció com els problemes més importants d’Espanya es redueix significativament si la persona s’informa per mitjà de Facebook. És una de les conclusions principals de l’estudi «Is Facebook Eroding the Public Agenda?» (‘Facebook erosiona l’agenda pública?’), en el qual han participat investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat d’Oxford.
Les tres autores de l’estudi, Ana Sofía Cardenal (UOC), Carol Galais (UAB) i Sílvia Majó-Vázquez (Universitat d’Oxford), volien comprovar si el fet d’informar-se per mitjà d’una xarxa social com Facebook tenia un impacte en les prioritats que els ciutadans atorguen als temes del que s’anomena l’agenda pública. A Espanya aquests temes es defineixen per les diverses enquestes que fa cada mes el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). En els darrers anys, dos problemes han encapçalat aquesta agenda: en primer lloc, l’atur; i, en segon lloc, la corrupció.
De l’estudi, que és pioner perquè mai abans no s’havia analitzat l’impacte de les xarxes socials en les agendes individuals dels ciutadans (és a dir, en la percepció dels temes importants), es desprèn que els ciutadans que arriben a les notícies mitjançant Facebook s’interessen per temes més diversos que els que ho fan per mitjans tradicionals. Per tant, és menys probable que mencionin l’atur i la corrupció entre les seves preocupacions principals i que n’aportin d’altres. L’estudi constata que entre els principals problemes que reporten els consumidors de notícies de Facebook hi ha la política, la immigració, el nacionalisme i la despesa en R+D.
De l’anàlisi es desprèn que els ciutadans que no empren Facebook per a accedir als mitjans de comunicació tenen un 47% de probabilitats de mencionar els dos problemes (atur i corrupció) entre les seves preocupacions. La xifra cau al 35% si l’individu visita Facebook 17 vegades per a accedir a les notícies, i fins al 9% si ho fa un total de 73 vegades. Així, l’estudi conclou que «com més usa un individu Facebook com a plataforma per a accedir a les notícies, menys probable és que mencioni els principals problemes de la població espanyola». En canvi, els que s’informen per mitjà d’un canal més tradicional com és la televisió tenen més probabilitats d’acabar mencionant l’atur i la corrupció quan se’ls pregunta quins són a parer seu els principals problemes d’Espanya.
La mostra
Per a arribar a aquests resultats, les investigadores s’han basat en una mostra de 408 persones d’Espanya d’entre 18 i 74 anys a les quals s’han fet enquestes i un seguiment en línia del seu historial de navegació durant tres mesos, entre els dies 27 gener i 27 d’abril de 2015. Un 57% dels participants a l’estudi tenien una titulació universitària.
Facebook, la xarxa social més usada
L’estudi, publicat a la revista International Journal of Public Opinion Research, es basa en Facebook, que és la xarxa social més utilitzada. S’estima que el 73% de ciutadans espanyols empra aquesta xarxa social i, d’aquests, el 47% la utilitzen per a rebre notícies. No obstant això, un altre estudi, coordinat per l’investigador Seth Flaxman, també posa en relleu que només un de cada 300 clics que es fan a enllaços publicats a Facebook condueixen a articles de notícies importants i que la gran majoria porta a vídeos o fotos.
Enriquiment o empobriment de l’agenda pública?
I a què es deuen aquestes diferències entre els que usen xarxes socials per a consumir notícies i els que no ho fan? La investigadora Ana Sofía Cardenal, professora de Dret i Ciència Política de la UOC, planteja dues hipòtesis. Per una banda, pot passar que el consum d’informació per mitjà de Facebook exposi els ciutadans a punts de vista i temes més diversos. Per l’altra, també es pot donar el cas que aquestes persones empobreixin el seu repertori de temes i que acabin considerant importants problemes que interessen només el seu cercle de contactes i amics amb qui comparteixen aficions.
En altres paraules, pot passar que els temes que interessen la gent que s’informa per mitjà de Facebook siguin més superficials i no tinguin cap connexió amb els problemes públics; però també pot ser que aquests ciutadans tinguin interessos més diversos i que vulguin introduir temes nous a l’agenda pública. «Les agendes poden ajudar a expandir i enriquir temes d’interès públic i ajudar a renovar l’agenda pública», s’afirma a l’estudi.
Cardenal vol deixar clar que l’anàlisi «no pot dirimir si això enriqueix o empobreix l’agenda pública». De fet, les investigadores emplacen a fer nous estudis que analitzin més a fons si el consum de notícies en xarxes socials fa que els usuaris s’allunyin més de les preocupacions públiques o si, al contrari, ajuden a establir noves prioritats.
Els beneficis de tenir una agenda pública comuna
El fet que determinats grups de població tinguin prioritats diferents de les del conjunt de la societat pot ser, segons Cardenal, negatiu per a la presa de decisions del Govern. Les autores assenyalen en el seu estudi que preservar una agenda pública comuna és important per a la integració social, la presa de decisions col·lectiva i l’estabilitat democràtica. «Si l’agenda pública (és a dir, els problemes que preocupen la gent) es fragmenta perquè diferents grups de persones prioritzen temes diferents, el Govern ho pot tenir més difícil per a fixar uns objectius comuns i per a prendre decisions», afirma la investigadora. Però, per altra banda, la fragmentació i diversificació dels temes que interessen la gent també pot tenir aspectes positius, com ara l’expansió de l’agenda pública.
Quina repercussió pot tenir que la població s’interessi per temes més diversos? Cardenal explica que la repercussió en l’agenda pública dependrà del grau d’aprenentatge, implicació i participació dels que s’informen per Facebook. Diu que si informar-se mitjançant Facebook augmenta el coneixement de la política i la participació, és més probable que el fet de tenir un repertori més ampli i fragmentat de preocupacions contribueixi a enriquir l’agenda pública. «Si, pel contrari, informar-se per mitjà de Facebook redueix el coneixement de la política i la participació i promou interessos personals, és més probable que la fragmentació dels temes empobreixi i erosioni l’agenda pública», conclou. |
|
|
