Dijous 13 de desembre de 2018
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Ibáñez: “La Mediterrània provoca i adora el contrast”
La fira manresana, que tindrà lloc del 5 al 8 d’octubre, celebra la vintena edició i ho fa amb artistes com ara Judit Neddermann, Mazoni, Amparanoia i Maika Makovski; Ibáñez reivindica que l’arrel tradicional és un material “molt potent per anar per Europa” i que des que és director del certamen ha treballat per “normalitzar-la”
Ibáñez a la seu de la Mediterrània, a la Casa Lluvià, amb el programa de la fira de fons. Foto: Jordi Preñanosa

Noemí Badrenas  
09/09/2017 16:10
La Diputació augmenta en més d'un 77,59% el suport econòmic als ajuntaments del Bages
Els beneficis de la banca ètica contra la problemàtica de la banca tradicional
La lesió de turmell deixarà Sakho fora 3 mesos
Joaquim M. Puyal al Kursaal amb un espectacle comunicatiu únic i sorprenent
David Ibáñez és el director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa des del 2012 i no té cap dubte de l’èxit de la 20a edició del certamen, que se celebrarà del 5 al 8 d’octubre. Amb la vista també posada a l’any que ve, quan finalitza el seu paper al capdavant de la fira, està convençut que ha pogut completar el seu projecte professional i que no l’allargarà perquè “els límits són molt saludables”. En més d’una ocasió ha manifestat que la capital del Bages s’assembla a Girona, sociològicament i culturalment, i això el fa sentir molt còmode. El certamen, que compta amb un pressupost d’un milió d’euros i en genera set d’impacte al territori, no ha parat de guanyar adeptes al llarg dels darrers anys.

Vint anys de Fira Mediterrània. Què suposa això per una fira d’arrel tradicional que es fa en una ciutat com Manresa?
És un bon aniversari, una bona xifra per mirar enrere i fer balanç. Fa unes setmanes, el crític Jordi Bianciotto explicava com de trencadora va ser la idea, en aquell moment, de muntar una fira per prestigiar la creació vinculada a l’arrel tradicional. Des de llavors s’ha treballat molt per aconseguir la normalització d’aquesta cultura i fer que sigui un model exportable, una bona manera d’anar fora i explicar-se com a país.

El certamen obrirà amb un espectacle de joves músics d’arrel. Creu que està tenint un ressorgiment aquesta música?
Tot i que hi ha moltes coses que estan passant en l’escena de músics d’arrel, és cert que no està a primera línia als mitjans de comunicació. Per això agafem joves músics i els posem sobre el pedestal de l’espectacle inaugural, volem ensenyar-los al món. Darrerament, tenim uns joves més formats que mai, que han escoltat més música que mai, i això també provoca que hi hagi petits fenòmens en l’arrel tradicional: coses que s’han fet sempre però que ara es fan amb molta qualitat, molt rigor i molta llibertat.

Ho dic perquè entre els joves que destaquen hi ha noms que ja sonen bastant, com ara Judit Neddermann o Maria Arnal i Marcel Bages.
La fira sempre ha estat una combinació entre noms coneguts i molts noms desconeguts. Sempre hem obert camí mostrant possibilitats de la cultura tradicional: agafem artistes que no són d’aquest món i els plantegem el repte d’aventurar-se en noves creacions amb contacte amb l’arrel tradicional. D’aquí surten coses com Mazoni treballant amb músics turcs, Maika Makovski explorant les seves arrels a Macedònia i Andalusia, o Roberto Olivan, prestigiós coreògraf català, a qui li hem proposat que investigui amb polifonia tradicional del Delta de l’Ebre, d’on és nascut. La Mediterrània provoca i adora el contrast, sempre està reivindicant que l’arrel tradicional és un material molt potent per anar per Europa.

Com definiria la música d’arrel tradicional?
És el llegat, el patrimoni immaterial, tot el que ens arriba del passat i es converteix en una expressió artística. Però la fira és molt més que música: té dues potes més, la d’arts escèniques i la de cultura popular més de base. Hi ha una pota molt típica que és la recerca de com la creació més contemporània i la part més tradicional es poden combinar. A més, la cultura popular és molt participativa, és un terreny per explorar fantàstic.

Amb què creu que ha canviat la fira des que vostè la dirigeix?
L’èmfasi més gran s’ha fet per accentuar els pols de la fira. És a dir, accentuar d’una banda la internacionalitat, sobretot en l’àmbit de la música; accentuar també la innovació, sobretot en l’àmbit de les arts escèniques, de la mà de coproductors com El Mercat de les Flors, amb una vessant més trencadora; i, finalment, hem treballat per la participació, pels projectes comunitaris (enfocats a la integració) però també pel que fa a la cultura popular de base, més patrimonial, lligada a l’origen de la fira. La Mediterrània sempre ha tingut un caliu especial, que té a veure amb allò popular. Genera empatia, un ambient entranyable i molt viscut; això, a nivell professional, sempre ha provocat que passin coses. Hem intentat potenciar tots aquests aspectes.

Penso ara en el premi Teresa Rebull, que ja ha fet dues edicions. Veurem més projectes en aquesta direcció?
El premi va néixer l’any passat i n’estem molt contents. Volem consolidar aquesta línia de suport a la creació. El primer es va atorgar a Carles Belda i Sanjosex, pel seu projecte Càntut, Cançons i músiques dels avis, i el segon l’ha guanyat Maika Makovski, amb un projecte molt potent. El premi no deixa de ser una eina més de suport a la creació, com el concurs Sons, també impulsat per la fira. Forma part de la nostra política.

Quines novetats i/o artistes no ens podem perdre?
Hem volgut centrar el 20è aniversari en quatre missatges, a través de quatre espectacles de producció pròpia: futur, amb l’espectacle inaugural SABA!, de joves; patrimoni, amb Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, un espectacle que portarà la fira per primer cop a l’Abadia de Montserrat; innovació, amb A Vore, sorgit d’un laboratori de creació de fa dos anys sobre el món de la jota de l’Ebre; i, per últim, mediterrània, amb l’espectacle Mar de Foc, una reflexió sobre la immensa complexitat del món en què vivim i les crisis acumulades de la Mediterrània.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: MEDITERRÀNIA 2017  TOTES LES MEDITERRÀNIES  CERTÀMENS 
També et pot interessar:
MANRESA
Una gran falla crema per dir adéu a la 20a Mediterrània
CERTÀMENS
Més de 9.460 entrades venudes i un 73% d’ocupació a la Mediterrània
LA FOTO DEL DIA
La Mediterrània aprofita l'Anònima com mai

CERTÀMENS
Amparanoia revoluciona la Stroika amb poder i alegria
CERTÀMENS
La Mediterrània tanca l'edició dels 20 anys amb 300 activitats
CERTÀMENS
“Vull veure la falla envolta en flames, no em fa pena”
El programa de les Festes de Nadal arriba carregat amb propostes molt variades
La lesió de turmell deixarà Sakho fora 3 mesos
L'Ajuntament de Manresa renova el conveni de col·laboració amb Bages per a Tothom
Castellbell i el Vilar digitalitza les actes dels plens municipals
Joaquim M. Puyal al Kursaal amb un espectacle comunicatiu únic i sorprenent
Els beneficis de la banca ètica contra la problemàtica de la banca tradicional
La Diputació augmenta en més d'un 77,59% el suport econòmic als ajuntaments del Bages
Tinença responsable d’animals de companyia




 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]