|
| Puigdemont reivindica l'herència de Prat de la Riba |
| El president ha encapçalat aquest dimarts, a Castellterçol, l'acte de commemoració del centenari de la mort del polític català, que també ha comptat amb la presència dels consellers Antoni Comín, Joaquim Forn i Lluís Puig |
 |
| Puigdemont, amb Conesa i Burgos al costat, durant l'acte de commemoració del centenari de la mort de Prat de la Riba, aquest dimarts a Castellterçol. Foto: Noemí Badrenas |
|
| MOIANÈS / Noemí Badrenas |
| 01/08/2017 23:16 |
 |
|
|
|
"Quan construïm el nou país, ens podrem recolzar feliçment sobre les bigues mestres que va saber vestir Prat de la Riba, que avui es mantenen intactes i en les quals ens hem de reconèixer en un futur”. Són les paraules del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant l’acte celebrat aquest dimarts al vespre a Castellterçol per commemorar el centenari de la mort del polític català.
El president, que ha generat una gran expectació en aquest petit poble del Moianès –on va néixer i morir Prat de la Riba–, ha aprofitat el seu parlament per homenatjar qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i deixar clar que “som hereus de la seva obra de govern i el seu projecte de país, enfocat a dotar-lo de major autogovern, més estructures d’estat i, ja llavors, amb un estat espanyol en contra no disposat a negociar”.
Veïns i gent de tota la comarca han omplert de gom a gom la plaça Vella de Castellterçol per rebre el president i els consellers que l’acompanyaven –Antoni Comín, Joaquim Forn i Lluís Puig. Malgrat la pluja i la mitja hora que s'ha fet esperar, la comitiva ha estat rebuda eufòricament sota crits de “president!” i “independència!”. Puigdemont ha presenciat des del balcó de l’Ajuntament la centenària Dansa de Castellterçol, a càrrec de l'esbart local Rosa d'Abril. Es tracta d’una dansa popular catalana que data del segle XVII i que té el seu origen en els pagesos que treballaven en aquest municipi moianès. Habitualment, es balla només un cop l’any, a finals d’agost, coincidint amb la festa major de Castellterçol, però aquest dimarts el municipi també ha tret a relluir les seves millors gales per a la celebració del centenari.
Seguidament, el president de la Generalitat ha inaugurat la nova sala de plens de la Casa de la Vila, que porta el nom de Prat de la Riba i està presidida per un gran mural de l’artista David Font que simbolitza la trajectòria de l’il·lustre. Ho ha fet acompanyat de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el president del Consell Comarcal del Moianès, Dionís Guiteras, i l’alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos.
Davant desenes de càmeres que immortalitzaven el moment, el president s'ha pres el seu temps per esciure una pàgina sencera al llibre d’honor del consistori. La dedicatòria ja feia referència a les paraules que el president pronunciaria més tard davant la casa natal del polític: “Som deutors de la seva obra. Prat de la Riba va construir les bigues del nostre futur i hem de llegar la seva herència, d’una vigència extraordinària, a les generacions futures”, ha subratllat.
En finalitzar el parlament de Puigdemont, que ha clos l’acte, els assistents –entre els quals es trobava l’expresident Jordi Pujol– han pogut escoltar en directe el cantautor Roger Mas. Segons el protocol, el president només es quedaria a escoltar la primera cançó, però Puigdemont és un gran apassionat de la música de Mas, de manera que s'ha saltat el guió i ha allargat la seva presència durant tres cançons més.
Trenta anys de lluita pel país
Enric Prat de la Riba va néixer a Castellterçol (Moianès) el 29 de novembre de 1870, a l’antiga casa Pedrós. Els seus pares eren propietaris rurals i s’havien mudat a la comarca en època de les guerres carlines. Va viure gran part de la seva vida fora de la comarca, a Barcelona, però un cop malalt va retornar a la seva casa natal, on va morir amb 46 anys.
Malgrat morir jove, va deixar una gran empremta en la història del catalanisme polític. Llicenciat en Dret el 1893, aviat es va convertir en un referent del periodisme pels seus articles a Revista Jurídica de Cataluña, La Renaixensa, Les Quatre Barres o La Veu de Catalunya, revista que va convertir en diari el 1899 i del qual en va ser també director. La seva ambició política va sorgir ja en la seva etapa com a estudiant, quan va liderar diverses entitats catalanistes.
Amb només 21 anys va ser nomenat secretari de la Unió Catalanista, càrrec pel qual va participar en la redacció de les Bases de Manresa, un document que enguany ha complert 125 anys. El 1901, Prat de la Riba va fundar la Lliga Regionalista, i uns anys més tard, el 1907, va ser elegit per presidir la Diputació de Barcelona. El mateix any va crear l’Institut d’Estudis Catalans, fruit de la seva defensa de la llengua catalana.
Però un dels mèrits pels quals el seu nom ha ressonat més al llarg de la història és per haver estat el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (de 1914 a 1917). Sota el lema “Que no hi hagi un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”, Prat de la Riba va impulsar durant aquest període al capdavant de la Mancomunitat el sistema bibliotecari públic, l’educació de les dones, l’ampliació de la xarxa de carreteres i ferrocarrils, el servei meteorològic de Catalunya, l’Escola d’Art Dramàtic o el Consell d’Investigació Pedagògica, entre d’altres.
Col·legi electoral
L’alcalde de Castellterçol ha anunciat durant la celebració del centenari que la Casa Prat de la Riba, ara convertida en museu, serà un col·legi electoral pel referèndum del proper 1 d’octubre. En aquest edifici va néixer i morir Prat de la Riba (1870-1917). |
|
|
