Dimarts 18 de setembre de 2018
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Marc Ribas: “A la cuina em considero un artesà, no un artista”
El cuiner de moda a la televisió és llicenciat en Belles Arts i treballa els caps de setmana en un restaurant que té Estrella Michelin
Marc Ribas es declara un amant de la cuina. Foto: Marc Giner/Clack

Anna Fernàndez/Clack  
15/07/2017 13:50
Acte d’homenatge als manresans mobilitzats per la Lleva del biberó
Cady Lalanne ja és al Nou Congost
La Fira Mediterrània presenta video oficial
El documental “Kursaal, La força de la gent” a Televisió de Catalunya
Amb la seva imitació a Polònia no ho van tenir gaire complicat. Barba espessa, tupè alt i cos fort. I una paraula recurrent que ja s’ha fet seva per enllestir cada recepta: brutal. En Marc Ribas és actualment el cuiner mediàtic de Cuines, a TV3, i també el presentador de Joc de Cartes, el programa-concurs en el qual quatre restauradors competeixen amb els seus restaurants per ser el millor segons la temàtica del capítol. Aquests dies, a més a més dels rodatges, s’ha descobert com a presentador d’actes com la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell o fent de pregoner de la Festa Major de Terrassa, la seva ciutat. Allà s’hi ubica el Capritx, el restaurant on es refugia i cuina cada cap de setmana.
 
Per què creu que ha funcionat el programa Joc de Cartes davant de tanta proposta televisiva de cuina?
La clau és aquesta barreja d’ensenyar territori i de programa reality, la part de conèixer la vida d’una persona fins aleshores desconeguda. I també la gastronomia, és clar. Qualsevol cosa en la qual hi hagi menjar, en aquest país, interessa i molt. I l’humor perquè tot s’ha acabat fent en clau d’humor, som tots una mica pallassos.
 
Li agrada el tractament que rep el món de la cuina a la televisió?
A mi m’agrada que la cuina sigui present a la televisió, sempre, perquè ho trobo molt interessant. És una cosa molt catalana. Pensa que el primer receptari d’Europa, manuscrit, es va fer a Catalunya, és el Llibre de Sant Soví. Més tard, va venir el Llibre del Coch. És a dir, això ens ha interessat sempre i ha de ser-hi sempre a la televisió. Hi ha formats que m’agradaran més o menys, a nivell personal, però és fabulós que hi siguin i que hi hagi molta difusió de la gastronomia, dels cuiners o dels restaurants.
 
La seva entrada a Cuines ha suposat un canvi d’imatge del cuiner a TV3 i també una nova dinàmica de programa. Li agrada que hagi estat així?
M’agrada perquè això vol dir que m’han comprat a mi. Sóc així i quan intentes forçar una cosa no acaba anant mai bé. Per això ha funcionat.
 
La seva presència a televisió ja va més enllà de les receptes, fa de presentador. Com s’hi veu?
És molt xulo perquè estic aprenent. No em valoro, encara, com a comunicador. No m’avaluo perquè considero que estic en un procés d’aprenentatge. Segurament serà un procés que durarà tant com duri l’experiència de la televisió. De moment no em jutjo gaire. El que sí faig és preguntar als que en saben i em deixo guiar.
 
Al càsting de Cuines va arribar l’últim dia, era pràcticament l’últim candidat que van valorar.
Tot perdut. Vaig anar amb tot perdut perquè ja tenien escollit el presentador. Vaig anar a passar-m’ho bé amb tota aquella pobra gent que portava hores fent càstings. S’ho van passar bé, van riure, van menjar el plat que vaig cuinar. No m’ho havia plantejat mai abans però no em feia cap mena de vergonya posar-me davant la càmera, sóc un pocavergonya. El que no em surt, el que no sé fer és interpretar. Si caus en gràcia, que és molt millor que ser graciós, tot et ve una mica rodat.
 
I més enllà de caure en gràcia, en què s'ha notat millora?
He après moltes coses. Primer, els temps a la televisió. També com s’ha d’ensenyar tot a càmera, com he de tallar perquè es vegi que estic tallant. Com s’ha de mostrar perquè hi hagi el moment porno del menjar, perquè es pugui apreciar bé, que et faci venir salivera. També com acabar les frases, abans les deixava a mitges. Tot això m’ho van corregint.
 
Els caps de setmana treballa al restaurant Capritx, de Terrassa. Quina sensació li dona fer un servei, una jornada en una cuina real?
Primer de tot, cuino amb el meu amic, amb l’Artur, i això és agradable. I amb això no perdo la realitat de la cuina. Si t’atures, passen coses quan tu no hi ets i després no tens res més a explicar, a aportar o a experimentar. També és una mica un refugi. Estic tallant coses i no cal que expliqui com ho tallo, tot i que d’això l’Artur en fa moltes brometes. És un refugi on estem la cuina i jo, és un moment d’intimitat.
 
Com encaixa la bogeria i la intensitat de fer un servei amb la seva personalitat?
Sóc un nervi, suposo que es nota, tinc un excés d’energia. La canalitzo a la cuina. Amb els anys he après a mantenir la calma. Si estàs liderant una cuina amb un estrès molt gran i estàs atabalat, el que transmets a l’equip, als teus companys, és precisament nerviosisme. Els has de donar tranquil·litat i el missatge de 'no passa res, ens en sortim'.
 
Però no ha estudiat hoteleria, així que tant tècnica com actitud ho ha hagut d’aprendre a base de...
De pals.
 
El Capritx, a més a més de tenir una Estrella Michelin, té el distintiu Slow Food. Quina n’és l’essència?
L’essència de l’Slow Food és trobar el millor producte, amb la millor qualitat, el més a prop possible. I també mantenint unes normes ètiques. Que els animals tinguin una criança que sigui ecològica, que estiguin ben tractats. O que les hortalisses, verdures i llegums també tinguin aquest tractament ecològic. També fer servir els productes propis. Com a identitat, el Capritx és Vallès Occidental, és Terrassa. S’han de fer servir els productes d’aquí perquè és allò que també el fa diferent i no t’ho podries trobar a Tarragona perquè allà no hi ha mongeta del ganxet.
 
Apostar tant per la proximitat, acaba limitant la innovació a la cuina?
Aquesta és la gran gràcia. Les limitacions fan que hagis de donar moltes voltes i no te’n cansis mai.
 
És llicenciat en Belles Arts. En queda alguna cosa d’aquesta faceta, lligada a la cuina?
Amb la cuina, no. Em considero un artesà més que no un artista. El que sí que queda és que continuo fent dibuixos quan estic reunit. De tant en tant, pinto. De fet, al Cuines hi ha un quadre meu, hi apareixen unes cassoles muntades unes sobre les altres. Si puc, pinto cassoles i menjar, faig gastropintura. Segurament hi ha algun aprenentatge que s’ha quedat que no saps per què ni quan el fas servir.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: TENDÈNCIES 
També et pot interessar:
TENDÈNCIES
Les ciber estafes per al mòbil més perilloses de l'estiu
TENDÈNCIES
Consells per a superar amb èxit els exàmens de setembre
SOCIETAT
Un taller de ràdio conduït per Styl FM tancarà la temporada 2018 d’activitats infantils al Passeig

TENDÈNCIES
El restaurant Gretta Gogó suggereix noves sensacions per a aquesta primavera
ESPORTS
Decathlon organitza la Wed'ze Ski Challenge a La Molina
ACTUALITAT
El grup Bon Preu inicia els tràmits per obrir un Esclat a l’antiga fàbrica Vives Vidal d’Igualada
Dinamitzar els establiments del municipi
Inscripcions per a les activitats de Manresa Jove d’octubre a desembre
Acte d’homenatge als manresans mobilitzats per la Lleva del biberó
El Cens Genètic Caní ja disposa de les dades de 644 gossos
UManresa dona la benvinguda als 95 estudiants de la Facultat de Medicina
El documental “Kursaal, La força de la gent” a Televisió de Catalunya
Esther Abizanda guanya el Campionat de Catalunya de joves promeses en carrabina
La Fira Mediterrània presenta video oficial




 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]