Dimarts 23 de juliol de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: ECOVIURE I CUIDA’T 2019   ROBATOTRI VIOLENT  

"Les piscines estan a punt d'arribar a l'equilibri econòmic"
Josep Alabern rebrà el dia 12 el Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla

MANRESA / Carmina Oliveras  
09/05/2016 11:35
Ecoviure i Cuida’t tornaran al Palau Firal de Manresa els dies 19 i 20 d’octubre
T'agrada la nova samarreta del Centre d'Esports Manresa?
A presó un home per robar un mòbil amenaçant amb una navalla a la plaça Espanya
Es demana màxima precaució per risc alt d'incendi

Josep Alabern és, amb tota probabilitat, la persona amb més trajectòria i experiència en el món de les aigües de Manresa. Des de la seva arribada, el 1969, com a director tècnic de l’aleshores Junta d’Aigües Potables, no ha parat. El 1981 va formar part de la comissió de municipalització que va portar a la creació d’Aigües de Manresa SA, empresa municipal de la qual n’és el director gerent des d’aquell moment. Resumir la seva biografia és, directament, impossible. Aquest 2016 està sent un any de reconeixements: va ser el pregoner de les Festes de la Llum. Acaba de rebre el guardó al Manresà més manresà, i el dia 12 recollirà el Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.
 
Com entoma els premis?
Tots van una mica lligats. Són molts anys d’estar en una empresa que és molt forta i que ha fet moltes coses per la ciutat, i que és el referent d’empresa pública d’aigua a Catalunya. En una ciutat que és la seu social de tot el Consorci d’empreses públiques d’aigües de Catalunya.
 
En el Memorial Lluís Companys, entre les coses que es destaquen per haver-li concedit el premi, es diu textualment “per haver-se distingit en la seva llarga trajectòria en defensa d’una eficient gestió de la titularitat pública de l’aigua”. És cabdal?
A vegades s’usa terminologia que no és del tot encertada. L’aigua —excepte en els casos de pobles petits en els quals hi ha hagut una captació d’un pou i que una persona ha començat a estendre tubs del poblet i al final l’Ajuntament no ha fet res— hi ha d’haver una municipalització del servei. L’abastament d’aigua està considerat una de les funcions essencials d’un ajuntament, juntament amb el clavegueram i la gestió de les aigües residuals. L’Ajuntament és el titular del servei i ho pot gestionar amb diferents formes de gestió. Una és la directa, amb els seus propis mitjans o creant una empresa municipal, i l’altre és la indirecte, amb una concessió o una empresa mixta, on hi ha un privat que hi juga. A Espanya el 50% és públic i un 50% privat. A Catalunya, gairebé un 90% privat i un 10% és públic. El servei sempre és públic, però es pot gestionar de diferents maneres.
 
Conviuen bé privats i públics?
El fet important és que el servei es doni bé. Hi ha empreses públiques bones i d’altres no tan bones, i empreses privades bones i d’altres de no tan. En qualsevol abastament d’aigua hi ha dues parts: la gestió, que pot ser més bona o més dolenta, i la governança d’aquesta gestió, que hi ha de ser sempre. Encara que hi hagi una concessió hi ha d’haver un ajuntament que ho controli. I això no passa sempre. A vegades hi ha ajuntaments que se n’obliden un cop han fet la concessió. Però si el govern ho fa bé i el gestor també, com més proper sigui el govern i la gestió millor, i aquests són els objectius que compleix l’empresa municipal.
 
És el que fa sobresortir Aigües de Manresa respecte les altres?
Hem crescut molt i es funciona bé. A vegades s’enfoca com si el fet més important fossin les tarifes. Estem a la part alta de la meitat cap avall. Però cada municipi té el preu que li toca, perquè pot ser que hagi de renovar la xarxa perquè és molt vella, o les instal·lacions... pot ser que hagi de bombar... o com en el cas de Manresa, que s’ha d’ajudar a mantenir una sèquia de 26 quilòmetres bàsicament de terra, i això té un cost. Cada municipi té el seu preu bo, pot ser més alt o més baix, però no es poden fer comparacions.
 
Hi ha usuaris que es queixen dels impostos i les taxes.
És així, però hem de pensar amb la gestió integral de l’aigua, i el sanejament en forma part. L’empresa subministradora, en aquest cas Aigües de Manresa, factura el subministrament domiciliat d’aigua potable, però també el clavegueram. No n’hi ha prou en portar l’aigua a les cases, sinó que aquesta aigua també ha de sortir de les cases. I s’ha de sumar la part més important, que és el que correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és el sanejament en alta, és a dir, les depuradores, i això pesa molt. Cada municipi és diferent, però el pes del cànon de l’aigua és de mitjana el 55%. Tot i això, és un tot, s’ha de mirar en conjunt. Abans, quan no hi havia depuradores, només era l’aigua. A mesura que s’ha anat agafant el concepte de cicle integral de l’aigua, ha repercutit més en les factures.
 
El setembre del 2012 els van encomanar la gestió de les piscines, que arrossegaven un fort deute. Li han pogut donar la volta?
A banda del deute que hi havia quan es van fer les piscines noves el 2005, se n’havia anat acumulant més perquè, bàsicament, un club acostuma a preocupar-se del vessant esportiu i no tant de l’econòmic, i sovint s’entra en pèrdues. Ho estem reflotant bastant bé i n’estem contents, perquè estem arribant a l’equilibri. Ha incrementat el número d’abonats i la seva percepció millora en les enquestes de satisfacció que fem. Encara no hem arribat al punt on volíem arribar, però hi estem arribant. Si les tendències segueixen així i no es torcen, les piscines seran solvents.
 
Així, han girat la truita?
Hem sobrepassat ja els 4.000 abonats, i tampoc en volem molts més, ja que es podria saturar. Estem treballant per acabar d’arribar a l’equilibri i la gent està contenta, que és el fet important. A més, donen servei a molta gent de la comarca, tenim piscina olímpica i les instal·lacions estan molt ben dotades. I també es dóna servei al club. N’estem contents i és curiós, perquè el 2012 vam dir una mica d’aquella manera: ‘deixeu-nos-ho per nosaltres que en tres o quatre anys ho reflotarem’. I aleshores semblava que era una exageració, però ha anat bé. Això també ens ha passat amb molts municipis on treballem, que des que es va començar el servei fins ara han fet un canvi important. Tenien manca d’infraestructures, servei deficient, i quan hi entres pateixes molt, però a mesura que vas marxant endavant cada cop pateixes menys. I per una empresa pública com nosaltres el benefici és aquest, el bon servei. Estem una mica acostumats a reflotar coses.
 
La gestió continuarà amb Aigües de Manresa?
Sí, ni s’ha plantejat el contrari. Encara ens queda molta feina a fer.
 
El Parc de la Sèquia va néixer com a marca el 2004. Està plenament consolidat?
Ha anat creixent, perquè inicialment només era de la sèquia, de Balsareny fins a l’Agulla. Després se li va incloure la gestió de tots els actes que es feien a l’Agulla. I el parc de Can Font i la casa de Can Font, on hi ha el Centre de l’Aigua, i finalment el Museu de la Tècnica. Quan això va anar creixent va ser quan hi va haver la idea de fer una Fundació, el nom de guerra de la qual és Parc de la Sèquia. I s’estan fent moltes activitats i funciona amb molta satisfacció. Ara també ens hem fet càrrec de la Transèquia.

Un altre tema que han agafat perquè no mori.
Sí, i ara també estem amb la gestió de la Casa de la Culla.

I un altre.
La Casa de la Culla, on hi ha el Camp d’Aprenentatge del Bages, ens permetrà tancar el cercle, ens permetrà complir amb els objectius pels quals es va fer oficial el Parc de la Sèquia i després la Fundació.

Cal guanyar pes de visitants que no siguin escolars?
Això costa molt. Ens hem de dedicar sobretot als escolars. Pel Centre de l’Aigua de Can Font l’any passat van passar 4.400 alumnes. Podem créixer una mica més, fins els 5.000 o 6.000, que és quan podrem dir ‘estem fent el que havíem de fer’. Cada cosa s’ha d’agafar amb la magnitud perquè sigui òptima i perquè es pugui gestionar bé.

Com veu el projecte de l’hotel a l’Agulla?
És aliè al propi parc, és al costat. Crec que és necessària una visió més àmplia que la nostra per decidir què cal fer al territori. La meva opinió és que una cosa o una altra s’hi ha de fer, però potser això no és el més indicat perquè aporta poc valor afegit a aquella zona. Hi ha equipaments que són més propis de carretera i d’autopista que no de parc, i això s’ha de tenir en compte.

 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a:
També et pot interessar:

T'agrada la nova samarreta del Centre d'Esports Manresa?
Es demana màxima precaució per risc alt d'incendi
Dos homes detinguts durant el cap de setmana a Manresa
La regidora de Centre Històric de Manresa participa a la reunió amb la consellera de Cultura
Nova fase de les obres de millora del clavegueram al polígon industrial Casanova
Ferrocarrils de la Generalitat millorarà els tres ponts de la línia que travessa Sant Vicenç de Castellet
Ecoviure i Cuida’t tornaran al Palau Firal de Manresa els dies 19 i 20 d’octubre
A presó un home per robar un mòbil amenaçant amb una navalla a la plaça Espanya



 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]